Benvolguts lectors! Gràcies per haver-nos seguit en el transcurs de la nostra aventura transsiberiana... com a minim la primera part del viatge, quan hem pogut escriure!! Sembla ser que la Xina, despres del conflicte del passat juliol amb els igurs, varen vetar el blogger (tambe el facebook) i no varem poder accedir-hi per seguir escrivint. Pero en breu posarem el blog al dia per explicar-vos la nostra experiència per Mongolia, primer, i a la Xina a continuacio..
hi ha unes quantes anecdotes per explicar.. . Aixi que ja sabeu que toca!
Arreveure,
MARTA&MARÇAL&ENRIC&LLUIS
lunes, 14 de septiembre de 2009
jueves, 3 de septiembre de 2009
Dies 10 i 11 Irkutsk i Baikal
ATENCIO: Abans de llegir aquest misstage llegir l'anterior.
Reprenent del fil del post anterior
Un cop hem arribat a la nostra Itaca, el primer de tot? a cagar tothom, no podiem mes en serio!
mencio espcial al lavabo d'Irkutsk (els 12 rubles mes ben invertits del viatge), quatre parets de metre i mig d'alsada, un forat al terra de cada compartiment... vaja que mentre et prepares per cagar pots veure els teus veins com es preparen.
En segon lloc, en Luismi va marxar per intentar trucar l'alberg des dun telefon public, pero va tardar tant (1 hora) que el vam donar per segrestat pels buryats. Finalment va apareixer portant la bona nova, amb l'objectiu aconseguit, ja teniem alberg... aixo si, a uns quants quilometres de distancia, a un poble de la costa del llac Baikal. Per anarhi, no sense negociar abans el preu, vam contractar a un abuelete rus perque ens portes a l'alberg. Dues hores de conduccio frenetica per les "carreteres" de la zona, l'avi mes pendent de la radio i de trobar una parada per comprar una xindria, que de mirar a la carretera (ja s'encarregava el copi Luismi)...
Vam arribar a l'alberg, a Lisvilianka, un poble pintoresc la costa del Baikal (Per que us feu una idea...el llac fa 60 km d'amplada , uns 1000 km, si si 1000km de llarg, i diuen que vora 2km o mes de fondaria. Vaja, que es la ostia, dato erudito)... Un cop instalats a l'alberg Bed and Breakfast i aquest encara l'esperem, vam llogar unes bicis i vam fer uns volts per el poble. Ens vam trobar a un autocton que ens va oferir els seus serveis de guia de platges (ens va portar a una mena d'abocador i un cop alla ens va oferir els serveis de la seva germana. Va marxar no sense abans portar-se a la butxaca 50 rubles per comprar una cervesa).
Alguns van acabar remullant-se a les fredes aigues del Baikal. De tornada a l'alberg barbacoa i a fer nones que l'endema tocava pallissa de cotxe cap a Ulan-Ude.
Ja continuarem que aqui es tard i volem anar a dormir, dema marxem cap a Xina i queda pendent explicar el nostre breu pas per Mongolia!
fins aviat!!
Reprenent del fil del post anterior
Un cop hem arribat a la nostra Itaca, el primer de tot? a cagar tothom, no podiem mes en serio!
mencio espcial al lavabo d'Irkutsk (els 12 rubles mes ben invertits del viatge), quatre parets de metre i mig d'alsada, un forat al terra de cada compartiment... vaja que mentre et prepares per cagar pots veure els teus veins com es preparen.
En segon lloc, en Luismi va marxar per intentar trucar l'alberg des dun telefon public, pero va tardar tant (1 hora) que el vam donar per segrestat pels buryats. Finalment va apareixer portant la bona nova, amb l'objectiu aconseguit, ja teniem alberg... aixo si, a uns quants quilometres de distancia, a un poble de la costa del llac Baikal. Per anarhi, no sense negociar abans el preu, vam contractar a un abuelete rus perque ens portes a l'alberg. Dues hores de conduccio frenetica per les "carreteres" de la zona, l'avi mes pendent de la radio i de trobar una parada per comprar una xindria, que de mirar a la carretera (ja s'encarregava el copi Luismi)...
Vam arribar a l'alberg, a Lisvilianka, un poble pintoresc la costa del Baikal (Per que us feu una idea...el llac fa 60 km d'amplada , uns 1000 km, si si 1000km de llarg, i diuen que vora 2km o mes de fondaria. Vaja, que es la ostia, dato erudito)... Un cop instalats a l'alberg Bed and Breakfast i aquest encara l'esperem, vam llogar unes bicis i vam fer uns volts per el poble. Ens vam trobar a un autocton que ens va oferir els seus serveis de guia de platges (ens va portar a una mena d'abocador i un cop alla ens va oferir els serveis de la seva germana. Va marxar no sense abans portar-se a la butxaca 50 rubles per comprar una cervesa).
Alguns van acabar remullant-se a les fredes aigues del Baikal. De tornada a l'alberg barbacoa i a fer nones que l'endema tocava pallissa de cotxe cap a Ulan-Ude.
Ja continuarem que aqui es tard i volem anar a dormir, dema marxem cap a Xina i queda pendent explicar el nostre breu pas per Mongolia!
fins aviat!!
Dies 7, 8 i 9. Estem vius! Sobrevivim al tren!
Benvolguts seguidors... a veure si escriviu una mica malparits!
Despres de 5 o 6 dies... perque ja hem perdut el compte, reprenem les nostres obligacions de cronistes blogueros i mirarem de fer-vos cinc centims del viscut aquests dies...
Ens varem quedar a Kazan. Des d'aquesta ciutat, capital tartara, situada entre Moscu i els Urals, vam agafar un tren que sortia a les 02:00h a.m. en direccio Yekaterimburg. Aquest tram ens va suposar una nit al tren... perque us en feu una idea, unes seixanta places per vago sense separacions, i els llits durs i petits com una pedra, als dos llargueruts de l'expedicio els faltaven dos pams de llit ben bons! Un cop arribats a Ekaterinburg, teniem tres horetes per visitar la ciutat, abans de que passes el seguent tren on haviem d'embarcarnos. Aquestes tres hores van ser suficients per fer-nos una vaga idea de la ciutat de Boris Ieltsin i el seu megaurbainisme, emulant Manhattan de NY a l'estil de Siberia (a lo bestia).
De nou al tren ens esperaven dos llargs dies, alimentant-nos a base de sopes instantanies i menjars casolans de les iaies siberianes que arribaben a l'andana quan parava el tren i muntaven la paradeta (xocolines, cartoxques/patates rebossades farcides de carn, piroguis o empanades, patates bullides, pizzes, canutos de camel, creps de mato i peix sec amb el que no vam ser capasos... quina pudor!) al tren les hores passaven jugant al poker, al capitalista alcoholic (qui perd... xupitin de putinka), dormint mes que marmotes, llegint, escoltant musica, mirant per la finestra arbres, arbres i mes arbres... i una puta casa! Degut a que el dia 1 comensava l'escola el tren hi havien moltes families amb nens que tornaven de vacances i que ens putejaven les nits.
En resum d'aquestes 52 hores de tren sense parar, fem un balans :
- Un funcinari del tren ens volia soplar 300 rubles, (8 eurazos) per rebentar un coixi... els fets no es van poder demostrar... l'acusat va ser absolt.
- Vam fer amistat amb dos russos paradets que volien fer contacte per tenir casa per les espanyes.
- Al Luismi i al Kiku casi els carden fora a patades del bar del tren, per no voler dinar i nomes beure cervesa.
- Quatre dies sense podernos dutxar... i algus sense cagar! (haurieu de veure el water!).
- La pobre Marta esta viatjant amb tres sunambuls que xerren per les nits.
Com que hi ha tantes coses per explicar prosseguim en el seguent post, on us exliquem la seguent parada... Irkutsk i llac Baikal!!
Despres de 5 o 6 dies... perque ja hem perdut el compte, reprenem les nostres obligacions de cronistes blogueros i mirarem de fer-vos cinc centims del viscut aquests dies...
Ens varem quedar a Kazan. Des d'aquesta ciutat, capital tartara, situada entre Moscu i els Urals, vam agafar un tren que sortia a les 02:00h a.m. en direccio Yekaterimburg. Aquest tram ens va suposar una nit al tren... perque us en feu una idea, unes seixanta places per vago sense separacions, i els llits durs i petits com una pedra, als dos llargueruts de l'expedicio els faltaven dos pams de llit ben bons! Un cop arribats a Ekaterinburg, teniem tres horetes per visitar la ciutat, abans de que passes el seguent tren on haviem d'embarcarnos. Aquestes tres hores van ser suficients per fer-nos una vaga idea de la ciutat de Boris Ieltsin i el seu megaurbainisme, emulant Manhattan de NY a l'estil de Siberia (a lo bestia).
De nou al tren ens esperaven dos llargs dies, alimentant-nos a base de sopes instantanies i menjars casolans de les iaies siberianes que arribaben a l'andana quan parava el tren i muntaven la paradeta (xocolines, cartoxques/patates rebossades farcides de carn, piroguis o empanades, patates bullides, pizzes, canutos de camel, creps de mato i peix sec amb el que no vam ser capasos... quina pudor!) al tren les hores passaven jugant al poker, al capitalista alcoholic (qui perd... xupitin de putinka), dormint mes que marmotes, llegint, escoltant musica, mirant per la finestra arbres, arbres i mes arbres... i una puta casa! Degut a que el dia 1 comensava l'escola el tren hi havien moltes families amb nens que tornaven de vacances i que ens putejaven les nits.
En resum d'aquestes 52 hores de tren sense parar, fem un balans :
- Un funcinari del tren ens volia soplar 300 rubles, (8 eurazos) per rebentar un coixi... els fets no es van poder demostrar... l'acusat va ser absolt.
- Vam fer amistat amb dos russos paradets que volien fer contacte per tenir casa per les espanyes.
- Al Luismi i al Kiku casi els carden fora a patades del bar del tren, per no voler dinar i nomes beure cervesa.
- Quatre dies sense podernos dutxar... i algus sense cagar! (haurieu de veure el water!).
- La pobre Marta esta viatjant amb tres sunambuls que xerren per les nits.
Com que hi ha tantes coses per explicar prosseguim en el seguent post, on us exliquem la seguent parada... Irkutsk i llac Baikal!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
